Vaig rebre la trista notícia de la defunció de Joan Garrigós el passat pont de desembre. Va ser el nostre president de la FEDME des de 1992 fins a 2021, i la seua pèrdua ha commogut tota la societat muntanyera d’Espanya.

Un record que continua present

Vull contar la meua experiència personal i el tracte que vaig tindre amb Joan Garrigós quan vaig entrar a la FEDME en 1996 com a asambleari esportista per la Comunitat Valenciana. Els records que em venen al cap són els d’un president que, a més d’apostar perquè algun dia l’escalada i l’esquí de muntanya foren olímpics (reptes ja aconseguits després de molts anys d’esforç col·lectiu), també va dedicar temps i recursos a altres àrees de la FEDME que ja aleshores prenien rellevància, com l’auge del senderisme a Espanya i Europa.

El senderisme com a referent

Recorde la seua aposta per reforçar el senderisme i l’excursionisme, nomenant com a responsables professionals a Juan Mari Feliu i, més tard, a Antonio Turmo, que junt amb els directius competents de la FEDME van aconseguir que el senderisme espanyol fora un referent a Europa (amb la participació en l’ERA) i un exemple per a les administracions públiques i, especialment, per als municipis que donaven suport a la creació i vertebració d’una xarxa de més de 60.000 km senyalitzats i homologats per la FEDME i les FFAA.

Medi ambient

Però no va ser només el senderisme als anys noranta i dos mil la preocupació de Joan. Recorde que en 1999 es va crear el Comitè d’Accessos i Natura. Allí vaig poder participar amb un grup de companys compromesos amb el muntanyisme sostenible i compartir a Canàries el primer seminari d’Espais Naturals Protegits i Esports de Muntanya al parc del Teide, un referent en la recerca d’acords entre les administracions ambientals i les federacions de muntanyisme en matèria de conservació i ús sostenible.

Accedeix al Comité FEDME

I no sols es van posar en marxa els seminaris ambientals estatals, sinó que també es va obrir una línia de col·laboració més estable amb l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, amb Europarc i amb diferents departaments del Ministeri de Medi Ambient (forestals, biodiversitat, desenvolupament rural, etc.).

Dins d’aquesta línia de suport de Joan i de la seua junta, recorde la proposta que vaig presentar a l’Assemblea de la FEDME en 2002 (Any Internacional de les Muntanyes) per a crear un Consell assessor científic de les muntanyes, que ajudara la FEDME i les FFAA, amb el seu coneixement, a abordar els temes més complexos del nostre col·lectiu davant les administracions públiques competents en medi ambient, esports, turisme, etc.

Actualment, aquest Consell, que es va aprovar per unanimitat en l’Assemblea de 2023, compta amb més de 40 experts i professors universitaris que ajuden i assessoren el col·lectiu muntanyer. El suport de Garrigós no es va quedar en la consolidació d’un Comitè d’Accessos i Natura, amb el qual un equip de persones hem col·laborat durant més de 25 anys amb la directiva de la FEDME, sinó que, a més, Joan estava present en la majoria de les Jornades Científiques i seminaris amb Parcs Nacionals per a testimoniar, amb la seua assistència i participació, el seu interés per un muntanyisme del segle XXI sostenible i segur.

25 anys de la Comissió, per José Mª Nasarre

Han sigut 11 els seminaris que la FEDME ha organitzat des de 1999, en els quals ens hem reunit representants de les FFAA i de la FEDME amb gestors de parcs i espais naturals. En ells, hi ha hagut ocasió de parlar i debatre sobre les necessitats i problemes dels esports de muntanya als espais naturals. Es van arribar a acords importants tant normatius com de terminologia, així com a compromisos amb el canvi climàtic, l’educació ambiental o el desenvolupament rural.

Les Jornades Científiques també han tingut un llarg recorregut, amb 8 reunions amb experts en diferents matèries ambientals (biodiversitat, glaceres, Xarxa Natura 2000, desenvolupament rural, impacte ambiental i econòmic, etc.). Finalment, l’acord per a la Certificació Ambiental de les curses per muntanya a Espanya, a través d’un acord amb Europarc-Espanya, ha suposat un gran avanç en el compromís voluntari dels clubs organitzadors de proves en espais de muntanya.

Recerca de l’equilibri

oan sempre va treballar per un equilibri entre l’oferta de competicions com a referents dels nostres esports de muntanya i l’activitat muntanyera no competitiva (alpinisme, excursionisme, escalada, barrancs, etc.), procedent de la tradició de més d’un segle d’activitat a la FEDME (el 2022 va ser el centenari).

De fet, durant els seus mandats també es va reforçar el Comitè de Seguretat, donant importància a una àrea que necessitava recursos i visibilitat, així com tot el relacionat amb la formació i els tècnics esportius a través de l’EEAM i l’Escola de Benasc com a referent, que posteriorment va servir d’impuls per a la creació o consolidació de les escoles de formació de les FFAA.

En diverses ocasions he tingut la sort de parlar amb Joan Garrigós com a asambleari i membre del Comitè d’Accessos i Natura de la FEDME. He de dir que, tot i tindre diferències en algunes qüestions sobre com abordar el paper de la FEDME davant el món conservacionista, sempre tenia un moment i estava present en totes les trobades estatals amb Parcs Nacionals per a donar testimoni, com a president, de la importància de defensar els nostres arguments a través del diàleg i del màxim consens amb tècnics i directors de parcs.

En aquest sentit, les relacions i acords amb Europarc Espanya, així com els estudis sobre l’impacte de les curses per muntanya, el senderisme i el món rural, i el perfil dels visitants en zones de muntanya a Espanya, van marcar un abans i un després en la tasca del Consell Científic i del Comitè d’Accessos i Natura.

Consulta els estudis ací

Importància dels recursos

L’últim esglaó d’aquest treball en l’Àrea de Medi Ambient va ser disposar d’una persona que poguera coordinar i gestionar professionalment dins de la FEDME tota aquesta gran àrea que afecta transversalment tant el col·lectiu federat com el no federat. Gràcies a aquests recursos i mitjans econòmics, hem pogut coordinar millor les nostres accions socials, les reunions amb gestors i la celebració de trobades en diferents parcs nacionals amb responsables ambientals per a intentar arribar a acords després de caps de setmana intensos de negociació sobre documents de consens.

Crec que Joan va entendre la importància que la FEDME i les FFAA disposaren d’una vocalia de medi ambient amb recursos humans i econòmics suficients. Foren, i continuen sent, necessaris per a fer front a l’allau de prohibicions i regulacions que ja als anys noranta generaven els parcs nacionals i autonòmics en relació amb l’escalada, els barrancs, el senderisme, les curses per muntanya, etc.

Són temàtiques que han requerit i requereixen la màxima atenció, posicionar-nos com a referent i estar presents al Ministeri de Medi Ambient i a les conselleries autonòmiques, per a fer-nos valer i demostrar els beneficis del muntanyisme practicat de manera sostenible i segura, així com l’impacte positiu en les zones rurals d’activitats com el senderisme o les competicions de muntanya. També la presència al Comitè de Natura de la UIAA va suposar un aspecte rellevant, defensant la FEDME la seua postura davant els problemes comuns del muntanyisme a escala mundial.

Llegat de Joan Garrigós

Crec que Joan tenia clar el camí a seguir en el canvi que va proposar en 1992 i que va deixar encarrilat en 2021, i que ara els qui continuem a les federacions autonòmiques de muntanyisme i a la FEDME hem de mantindre aquest llegat: promoure un muntanyisme a la societat espanyola i europea amb més visibilitat i força, propi d’un gran col·lectiu que cada dia a Espanya camina, escala, corre, esquia o simplement gaudeix de la muntanya i ascendeix a cims, l’últim reducte que ens queda com a col·lectiu.

L’última vegada que vaig parlar amb Joan, en una jornada de la FEDME, ho vam fer sobre el canvi climàtic, les repercussions dels incendis, la pèrdua de les glaceres i la massificació de les nostres muntanyes. 

Són qüestions de les quals la FEDME actual hauria de prendre nota, dotant-les de més recursos humans i econòmics, ja que està en joc la supervivència del teixit associatiu muntanyer, format per més de 1.800 clubs a Espanya i més de 240.000 persones federades que cada cap de setmana gaudeixen de la muntanya sabent que estan més segures dins dels clubs i de les federacions que les acullen.

Aquest teixit social també treballa en noves àrees com la inclusió, la igualtat, la veteranía, l’edat escolar i altres aspectes que qualsevol federació esportiva del segle XXI ha de cuidar i promoure amb tots els seus esforços i mitjans.

Espere que Joan, on estiga (segur que serà per les altes muntanyes), ens guie com a referent d’un canvi que molts hem viscut en primera persona amb ell com a president d’un important col·lectiu muntanyer, i que això servisca de senda a seguir amb la passió i la convicció que Joan posava en tot allò que representava: el muntanyisme en totes les seues facetes i l’estima per les muntanyes.

D.E.P

Carlos Ferrís Gil | President de la FEMECV